La veritat és que de
proves no n'hi ha cap. Ans al contrari, sembla que en aquests cas, com
en altres, la necessitat, més que no la realitat, va ajudar a perfilar
els contorns del mite. Josep Lluís Cebrián, en un article publicat el
1991 a la revista L'Espill, ens aclareix que el paio del
quadre, ai las, no és March. Segons Cebrián, la confusió arrenca d'un
llibre que l'any 1912 va publicar Elies Tormo, un entés en pintura
medieval. L'obra porta per títol Las tablas de las iglesias de Játiva.
En ella, Tormo repassa les diverses pintures de la seu xativina i, en
arribar al retrat que Jacomart va fer de Sant Sebastià, llegim: "El
lector amante de Ausias March aquí lo puede imaginar; así vestiría y así
se comportaría, al menos cuando no dejara traslucir al mundo la
hondísima melancolía de sus amores por na Teresa, causa inmortal de su
fama. Plenamente contemporáneo del poeta es este San Sebastián, tan
sutil y discretamente mundano y caballeresco.".
Com
podem comprovar, Tormo no va dir en cap moment que el rostre real del
poeta fóra el del Sant Sebastià de la pintura, sinó que aquesta
il·lustrava la imatge típica que podríem esperar en un cavaller medieval
contemporani (per exemple) d'Ausias. Com ja hem dit, casos com aquest
ens alerten de com la veracitat històrica sol manipular-se per arrodonir
o polir quaslevol mite massa separat de nosaltres per la distància dels
segles. Sent així, i per desgràcia, els valencians ens haurem de
conformar a glorificar un poeta sense rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada