EL ROSTRE D'AUSIAS MARCH

Sempre hem imaginat el poeta Ausias March amb aquest rostre. Segons la tradició que ha arribat fins nosaltres, el pintor Jacomart utilitzà el poeta de Beniarjó com a model per a fer aquest retrat de Sant Sebastià que encara llueix a la col·legiata de Xàtiva. Així i tot, com podem estar segurs d'aquesta atribució? Els escriptors medievals, en general, no han llegat el seu rostre a la posteritat, i d'autors ja renaixentistes com Cervantes o Shakesperare ni tan sols ens resta un retrat fiable i fidedigne. Quines proves documentals demostren, doncs, que els ulls que ens contemplen des d'aquesta pintura són els d'Ausias? 

La veritat és que de proves no n'hi ha cap. Ans al contrari, sembla que en aquests cas, com en altres, la necessitat, més que no la realitat, va ajudar a perfilar els contorns del mite. Josep Lluís Cebrián, en un article publicat el 1991 a la revista L'Espill, ens aclareix que el paio del quadre, ai las, no és March. Segons Cebrián, la confusió arrenca d'un llibre que l'any 1912 va publicar Elies Tormo, un entés en pintura medieval. L'obra porta per títol Las tablas de las iglesias de Játiva. En ella, Tormo repassa les diverses pintures de la seu xativina i, en arribar al retrat que Jacomart va fer de Sant Sebastià, llegim: "El lector amante de Ausias March aquí lo puede imaginar; así vestiría y así se comportaría, al menos cuando no dejara traslucir al mundo la hondísima melancolía de sus amores por na Teresa, causa inmortal de su fama. Plenamente contemporáneo del poeta es este San Sebastián, tan sutil y discretamente mundano y caballeresco.". 

Com podem comprovar, Tormo no va dir en cap moment que el rostre real del poeta fóra el del Sant Sebastià de la pintura, sinó que aquesta il·lustrava la imatge típica que podríem esperar en un cavaller medieval contemporani (per exemple) d'Ausias. Com ja hem dit, casos com aquest ens alerten de com la veracitat històrica sol manipular-se per arrodonir o polir quaslevol mite massa separat de nosaltres per la distància dels segles. Sent així, i per desgràcia, els valencians ens haurem de conformar a glorificar un poeta sense rostre.