Bloc col·lectiu del Departament de Valencià de l'IES Misteri d'Elx.
dijous, 10 de desembre del 2015
dissabte, 28 de novembre del 2015
dissabte, 31 d’octubre del 2015
dissabte, 24 d’octubre del 2015
VIDA DE GUILLEM DE CABESTANY
Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real. La vida, evidentment fictícia, que figura en els Cançoners va ser esmentada, repetida o ampliada per molts autors com Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., i encara actualment és matèria literària; per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:
- Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Seremunda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m'heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).
D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de cançons. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.
Mobilització per l'occità a Montpeller.Notícia de VILAWEB.CAT d'avui
La reivindicació de l’occità se cita avui en una marxa a Montpeller
'Anem! Per la lenga occitana, òc!' és el lema de la manifestació que reivindica la diversitat lingüística i cultural a l'estat francès


Carcassona (2005 i 2009), Besiers (2007) i Tolosa (2012) són les ciutats d’Occitània que han acollit l’última dècada milers de persones als carrers en defensa de la llengua occitana. Avui a migdia se n’hi sumarà una altra, Montpeller, amb la cinquena manifestació organitzada per la Coordinacion per la Lenga Occitana, formada per l’Institut d’Estudis Occitans i les escoles Calandreta.
‘Anem! Per la lenga occitana, òc!’ és el lema de la manifestació que reivindica la diversitat lingüística i cultural a l’estat francès i que demana al govern francès una política pública per a la llengua occitana. Es reivindica ‘una llei que permeti que es facin polítiques lingüístiques i voluntaristes de desenvolupament de les llengües’, segons explicava ahir Joan-Loís Blenet, president de la confederació de les Calandretas, en aquesta entrevista. També hi ha reivindicacions en els camps de l’ensenyament, la cultura, la socialització i els mitjans de comunicació.
Blenet explica també que ‘un altre objectiu és de mobilitzar els càrrecs públics en favor de la llengua occitana (i catalana) just quan comença la campanya de les eleccions regionals del desembre’. I afegia: ‘Els candidats importants, els caps de llista del Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus, hi assistiran. També hi haurà candidats i autoritats de tot Occitània.’
La manifestació s’enquadra en una jornada per les llengües dites regionals: hi haurà mobilitzacions a Alsàcia, la Bretanya, Còrsega, Occitània, el País Basc i l’illa de la Reunió, entre més.
L’última gran manifestació a favor de l’occità va ser el març del 2012 i va aplegar milers de persones als carrers de Tolosa.
dilluns, 16 de març del 2015
Rondalles amb el tio Vicent al Gran Teatre d'Elx
Aquesta obra tractava d'un home que li deien Tio Vicent, el qual ens narrava algunes rondalles com "La raboseta i el rabosot" o "El burro del tio Pauet".
El Tio Vicent ho va narrar bastant bé ja que tenia una veu molt alta, de forma que tot el públic el podia escoltar amb claredat. Contava les rondalles de forma divertida, com disfressant-se ell mateix o a algun espectador. El públic estava molt animat , no només perquè contava molt bé les rondalles sinó també perquè de vegades feia com cançons amb embarbussaments que de vegades estaven relacionats amb alguna rondalla.
La gent va eixir molt contenta del teatre perquè al cap i a la fi no eren unes simples rondalles, eren unes grans narracions tradicionals.
Àngela i Maria 1r ESO B
P.S. Després de l'activitat vam fer unes foto-rondalles molt divertides.
dijous, 12 de març del 2015
Dia de la poesia catalana a internet: 17 de març
Dia de la poesia catalana a internet: 17 de març
Com participar-hi
- A Twitter: durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb l’etiqueta #jollegeixo.
- A Facebook i a Google +: compartint els vostres versos preferits a l'esdeveniment Dia de la poesia catalana a internet i convidant els vostres amics a afegir-s'hi.
- A la blogosfera: escrivint una entrada sobre poesia catalana al vostre blog. Si ens n’informeu a lletra@uoc.edu o través de les xarxes socials, l’enllaçarem des de la pàgina de l'esdeveniment.
- A Instagram: fent una fotografia del vostre poema preferit o de la portada del poemari que recomaneu. No us n'oblideu d'afegir-hi l'etiqueta #jollegeixo que ens permetrà visualitzar les vostres imatges des d'aquí.
A més de piular els versos o publicar-los al vostre blog o mur de Facebook o Google+, també podeu llegir-los en veu alta i compartir-los. Podeu enregistrar un podcast molt fàcilment mitjançant la plataforma Vocaroo, amb només tres clics. Un cop tingueu l'arxiu enregistrat, doneu a conèixer la vostra lectura compartint el vincle a Twitter, Facebook o enviant-nos un correu a lletra@uoc.edu. (Si ho voleu, també podeu usar altres plataformes que permeten més qualitat de so: Audioboo, Blaving, Soundcloud, Audioexpert, tot i que demanen registre).
Balanç de les edicions anteriors
Per anar fent boca...
- De l’11 al 16 de març, a través dels comptes de lletrA a Twitter, Facebook i Google + us proposarem cada dia diverses lectures poètiques. Així podreu anar pensant quins poetes i quins versos us agraden més, i quins voleu compartir a les xarxes el dia 17.
- Pàgina de Catalunya Ràdio sobre el Dia de la poesia catalana a internet: un espai on podreu fer un tast poètic llegint, escoltant i veient una selecció de poemes recitats per l'equip de l'emissora.
Recursos sobre poesia catalana en xarxa
- www.poesiacatalana.cat: una antologia en xarxa de poetes en llengua catalana de totes les èpoques.
- Música de poetes: una àmplia selecció d’adaptacions musicals de poemes en llengua catalana.
21 de març. Dia mundial de la poesia
- Dins i fora de les xarxes socials: consulteu aquí les diferents maneres de participar en els actes del Dia mundial de la poesia.
- Twitter: Podeu piular versos de menys de 140 caràcters amb les etiquetes #dmpoesia i #jollegeixo.
dimecres, 21 de gener del 2015
Escolaveu comença a caminar
Notícia sobre el projecte Escolaveu del diari electrònic La Veu del País Valencià. Participem!!!
http://www.laveupv.com/noticia/12785/escolaveu-ja-camina
http://www.laveupv.com/noticia/12785/escolaveu-ja-camina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)