S'inaugura l'exposició 'Nosaltres, els valencians 1962-2012'
A la Universitat de València · A l'abril farà cinquanta anys de la publicació d'aquesta obra de Joan Fuster
'Són
cinquanta anys de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster i hem
volgut commemorar-los situant el llibre en la trajectòria de Fuster i en
el País Valencià d'aquella època i tenint en compte les repercussions
que ha tingut. Aquests són els motius centrals de l'exposició '
Joan Fuster. Nosaltres, els valencians 1962-2012'.
Al costat d'això, també hem volgut fer ressaltar la importància del seu
llegat, que es conserva a la casa-museu de Sueca, especialment el seu
arxiu i la col·lecció d'art que conservava', explica a VilaWeb Francesc
Pérez i Moragón, un dels comissaris de l'exposició.
L'exposició
conté obres d’art que Fuster havia anat col·leccionant; sovint regals
dels autors que d'aquesta manera li demostraven l'admiració que els
mereixia. N'hi ha d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert
Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol,
Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández
Mompó i més.
També hi ha una selecció de les trenta edicions
fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades
d'Edicions 62, editora del llibre, ja se n'han venut 50.000 exemplars, i
el títol continua ben viu. Pérez i Moragón assenyala que aquest nombre
d'exemplars venuts és considerable, 'sobretot si tenim en compte que
durant uns anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després
de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977'.
'El llibre, diu Pérez Moragón, continua tenint interès, encara que
Fuster, com manifesta en el pròleg, parlava d'una sèrie de qüestions amb
la intenció de suscitar debat i opinió. Així i tot, aquest assaig
continua tenint una actualitat real.'
L'exposició és comissariada per Ferran Carbó i Francesc Pérez-Moragón de la
Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, juntament amb Brígida Alapont, de la Biblioteca
Casa-Museu Joan Fuster de Sueca.
Un catàleg acompanya l'exposició i aporta una sèrie de respostes de
l'època que va suscitar el llibre, entre el 1962 i el 1965. Amb articles
de Miquel Tarradell, Joan Sales, Llorenç Villalonga…, fet i fet, nou
textos d'autors contemporanis de Joan Fuster que van parlar del llibre.
Aquesta aportació històrica es complementarà amb una lectura de l'assaig
que faran els participants en la IX Jornada Joan Fuster el 15 de
novembre, preparada per la Càtedra Joan Fuster. El tema d'enguany és
'Nosaltres, els valencians', i hi participaran Agustí Colomines
(Universitat de Barcelona), María José Badenas (Archivo General de la
Administración), Francesc Pérez i Moragón (Universitat de València),
Manuel Alcaraz (Universitat d’Alacant), i Ferran Archilés (Universitat
de València).
Sobre la vigència del pensament de Joan Fuster,
Francesc Pérez i Moragón diu que l'èxit de la jornada acadèmica anual
dedicada a Joan Fuster, que organitza la Càtedra, demostra que el
pensament i la figura de Fuster són plenament vigents. 'És clar que el
pensament de Fuster és molt extens, però té una vigència real,
especialment com a assagista. Els seus assaigs continuen tenint una gran
validesa. Tenia una intel·ligència privilegiada i singular, a la qual
se sumava una gran cultura i molta curiositat. Darrere els seus escrits
hi havia moltes lectures i molta reflexió. Fuster sovint parlava de fets
puntuals i, si repassem els seus articles, veurem que són fets amb un
pensament que va més enllà del fet conjuntural, que hi aporta una visió
més àmplia, històrica… Per exemple, podem trobar-hi reflexions sobre el
canvi d'hàbits en la lectura. Si les llegim ara, les seues reflexions
són transformables i s'adapten perfectament al canvi hàbits d'avui,
deguts a les transformacions tecnològiques.'